Tots coneixem algú a qui no li agrada fer anys o que els ha deixat de comptar. Cada vegada que ens toca bufar espelmes acabem valorant com ens va la vida i moltes vegades la resposta no és del tot positiva. Això és normal o és una crisi d’edat? Si existeixen, quines són les més problemàtiques? La dels 40? Els 60? O es pot patir als 30? Quan fer anys, és un problema.
--------
21:38
Capítol 48: Com sobreviure a la gent tòxica
Tots els patim, en un àmbit o altre. Persones que dinamiten la nostra autoestima, ens fan sentir petits o ens posen de molt mal humor. Ens agradi o no, massa vegades ens acaben afectant i ens guanyen la batalla. Si no en podem fugir, com hi podem conviure? És el mateix una persona tòxica que un narcisista? Quines tàctiques podem fer servir per sortir de la seva influència? Un episodi per sobreviure als tòxics. Amb la col·laboració de Júlia Pascual, coordinadora del Grup de Treball Teràpies Breus del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
--------
21:59
Capítol 47: Pensar massa
Comencem nova temporada amb un dels temes que més ens heu demanat: pensar massa. El cervell està dissenyat per estar en activitat constant, però, sovint, quedem enterrats en pensaments que no marxen, que no parem de donar-hi voltes i sovint també massa importància. Però llavors quina diferència hi ha entre reflexionar i pensar massa? Com aturem aquella allau de pensaments que de vegades apareixen com per art de màgia? Un capítol per aprendre a pensar sense passar-se.
--------
24:51
Capítol 46: Quines persones són més felices: les actives o les passives?
La pregunta amaga dues maneres d’afrontar la vida: aquell o aquella que prefereix que els problemes es resolguin sols i els que tenen, sempre, molta iniciativa, i busquen reptes… i nous problemes. Què en diu la psicologia d’aquestes actituds? Quina d’elles ens apropa a la felicitat? Actius i passius, a debat.
--------
25:53
Capítol 45: Com aconseguir els nostres objectius
Una nova parella. Una nova feina. Un viatge. Fer la volta al món. O fins i tot quedar amb una persona amb qui la relació s'ha complicat. Tot són objectius vitals, alguns més grans, d'altres més assequibles, però potser igualment difícils. Però com hi arribem? Hem de fer un full de ruta o hem de viure la vida de manera improvisada? I si resulta que tinc molts objectius, però no es compleixen? Com gestiono aquesta frustració? Viure la vida amb els objectius molts clars o deixar-nos portar i esperar que arribin: aquesta és la qüestió.
España