Capítol 7: Les terres més enllà de Xixona i el malson de Jaume I
El 1264, els musulmans d’Andalusia i el Regne de Múrcia es van rebel·lar contra Alfons X de Castella i Jaume I va decidir ajudar-lo aixafant la revolta de les terres murcianes, on llavors es trobaven Elx, Crevillent, Villena, Alacant i Oriola. Més avant, el 1269, el rei intentà liderar una croada a Terra Santa, però una gran tempesta li ho impedí, i, ja a la vellesa, hagué de patir les lluites entre els seus fills i una insurrecció andalusina liderada novament per al-Azraq, que va fallir en combat. També llavors, el 1276, va morir el mateix Jaume I, qui va deixar un gran llegat: el Regne de València, que va donar lloc a la formació històrica del poble valencià.
--------
53:17
Capítol 6: La conquesta interminable
Presa la ciutat de València, durant els següents cinc anys Jaume I i els exèrcits cristians van anar conquerint les localitats que hi havia més enllà del Xúquer, com Alzira, Gandia, Xàtiva, Dénia, Biar o Castalla. Però alguns cabdills musulmans van plantar resistència, com el pastor al-Baqor, que es va alçar a les serres del Benicadell i la Mariola, o el visir al-Azraq, que el 1248, des de la Vall de Gallinera, va liderar una rebel·lió de tots els andalusins del país. Deu anys després, però, al-Azraq va ser derrotat i desterrat del regne.
--------
50:04
Capítol 5: La caiguda de València i la creació d’un nou regne
Tot i la mort del noble Bernat Guillem d’Entença, el gran líder dels cristians en la batalla del Puig, Jaume I va aconseguir que les seues tropes continuaren allí per a afeblir València amb els seus atacs durant mesos. Així, després de la rendició d’altres poblacions com Uixó, Almenara, Paterna o Manises, per l’abril de 1238 es va posar finalment setge a la ciutat, que va capitular a finals de setembre. El 9 d’octubre les tropes de Jaume I entraven en la ciutat, començava el repartiment de les cases i les terres i es proclamaven solemnement els Costums o Furs de València. S’acabava de crear un nou territori polític europeu, el Regne de València.
--------
45:43
Capítol 4: De Borriana a la batalla del Puig
Una vegada presa Borriana, van caure altres poblacions musulmanes pròximes com Peníscola, Xivert, Cervera o Almassora. Des d’allí les tropes de Jaume I van fer incursions en el territori de l’emir Zayyan ibn Mardanish, com l’intent de presa de Cullera o el brutal assalt de Montcada el 1235. En aquell any el rei va rebre en matrimoni Violant d’Hongria i va començar a preparar la conquesta del seu principal objectiu: la ciutat de València. Per a això va decidir ocupar el castell del Puig, a una quinzena de quilòmetres, que per l’agost de 1237 va ser l’escenari d’una gran batalla campal entre les forces cristianes i les musulmanes, que van ser derrotades estrepitosament.
--------
45:30
Capítol 3: En nom d’Al·là, el Clement, el Misericordiós
A partir de l’any 714 els musulmans van dominar les actuals terres valencianes. Grups àrabs i berbers van ocupar la zona i els seus antics pobladors s’islamitzaren i s’arabitzaren. En el segle XIII, però, el rei Jaume I començà la conquesta sistemàtica d’esta part d’al-Àndalus: primer a Morella i Ares i després, entre la primavera i l’estiu de 1233, amb un intens setge i l’ocupació final de Borriana.
España