162: Llengua i literatura, amb Xavier Mas Craviotto
Tema del dia
Després del Club de Lectura del mes de març, entrevistem l'autor del llibre, per a tots aquells que el vulgueu conèixer amb més profunditat o no hàgin pogut assistir a les videotrucades. En aquest episodi li preguntarem també per la seva faceta com a professor de català i com a divulgador de l'argot juvenil. Som-hi!
Està bé, això!
Portal Com ho diria? (https://www.ub.edu/comhodiria/)
L'expressió de la setmana
Fer mans i mànigues ('Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d’aconseguir-la.')
Bonus
Pensant en Sant Jordi, en Xavier ens recomana autors catalans o traduïts al català, així com pòdcasts per estar al dia de les novetats en literatura catalana.
Fes-te membre de la comunitat per sentir tots els bonus! (https://easycatalan.org/membership)
Novel·les
La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda
Fanny, de Carles Soldevila
Veus al ras, de Sebastià Perelló
Jo, vosaltres, de Jo Maymó
La campana, d'Iris Murdoch
El mar, el mar, d'Iris Murdoch
Pòdcasts
L'illa de Maians (https://open.spotify.com/show/5pdHwymppf9fs5UdMyTAFl)
Ciutat Maragda (https://open.spotify.com/show/7yWAqRAK6tdE2BUla15MZQ)
Gent de merda (https://open.spotify.com/show/4pjW8h2rXiE2j3BeseESzN)
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia! Com ja sabeu, aquest mes de març vam estar molt entretinguts a la comunitat llegint un llibre en català, titulat "La mort lenta". Ha estat la primera edició del Club de Lectura en aquest format, i crec que puc parlar per la majoria si dic que ha estat una experiència molt enriquidora, especialment durant les videotrucades, que és on vam poder intercanviar pensaments i opinions sobre la novel·la amb tots els participants. L'última videotrucada va ser amb l'autor, el Xavier Mas Craivotto, i va ser d'allò més interessant, perquè ens va explicar anècdotes sobre el procés d'escriptura i ens va parlar, entre d'altres coses, de com els personatges encara viuen dins seu i encara hi pensa, anys després d'haver publicat el llibre. Una altra cosa molt curiosa és que va quedar sorprès amb algunes de les preguntes i comentaris que li vam fer, perquè segons ell eren reflexions molt profundes que tenien tot el sentit del món, però que ni tan sols es va plantejar mentre escrivia el llibre, o com a mínim no, de manera conscient. Però resulta que el Xavier no només es relaciona amb les paraules i amb la llengua escrivint llibres, sinó també ensenyant-les i divulgant-les, ja que ha estat professor de català a l'estranger durant uns anys i, a més, va iniciar el projecte "Com ho diria", que és una web que recull les paraules que utilitzen els joves catalans. Per això, aquell dia, després de la conversa que vam tenir, vam proposar-li de gravar una entrevista per al pòdcast perquè ens parlés de tots aquests projectes i també, per què no, perquè ens fes algunes recomanacions literàries de cara a Sant Jordi. Així que, sense més preàmbuls, sentim l'entrevista!
Andreu:
[1:51] Xavier Mas Craviotto, bon dia, com estàs?
Xavier:
[1:53] Bon dia, què tal?
Andreu:
[1:55] Molt bé! Bé, com has vist aquest club de lectura?
Xavier:
[1:57] Ha sigut una experiència fantàstica, la veritat, perquè era el meu primer club de lectura amb persones que estan aprenent català i m'ha sorprès moltíssim el tipus de preguntes que feien. M'han fet preguntes que no m'havien fet mai sobre un llibre que ja fa anys que corre i, per tant, l'he pogut acompanyar molt, i es fixaven molt en detalls que jo potser no havia vist o es notava que havien llegit el llibre amb molta cura, molt al detall i que n'havien parlat moltíssim, no?
Andreu:
[2:27] Sí, com hem comentat, hem estat comentant el llibre capítol per capítol, fixant-nos en moltes coses, molts petits detalls, i el que té de bo això dels clubs de lectura és que una persona es fixa en una cosa, l'altra en l'altra i el fet de poder-ho compartir fa que l'experiència sigui molt més enriquidora. A més a més, hem comentat ara, a la videotrucada, que ha estat una primera experiència en molts sentits. Com has dit tu ara, el primer cop que feies un club de lectura amb aprenents de català, per nosaltres ha sigut el primer club de lectura amb aquest format. Sí que, dintre de la comunitat s'han llegit altres llibres, hi ha com un club de lectura autogestionat, per tant, ara simplement hem canviat una mica el format. I també ha estat la primera vegada que alguns dels membres han llegit un llibre en català. Per tant, has estrenat, diguéssim, o hem estrenat, amb aquest llibre, no?, moltes coses.
Xavier:
[3:18] Sí, i tant.
Andreu:
[3:19] Bé, aquest llibre va ser, "La mort lenta", va ser la primera novel·la que vas escriure, no?
Xavier:
[3:23] Sí, jo quan tenia 17 anys en vaig escriure un altre, el que passa és que, per sort, no es va publicar a través d'una editorial. Perquè… He dit "per sort", perquè era molt jove i ara quan me la miro em fa una mica de vergonya, no?, però era la part pràctica del meu treball de recerca de batxillerat. Jo vaig fer el treball de recerca dels temes que afecten els joves, com estan tractats en literatura juvenil, per exemple, l'anorèxia, les drogues, el bullying... I com a part pràctica, com que ja m'agradava escriure, em vaig proposar, doncs, fer una novel·la juvenil sobre un d'aquests temes. Llavors, aquí hi ha un precedent, però és veritat que "La mort lenta" és la meva primera novel·la publicada, diguem-ne, que ja vaig escriure una mica més gran.
Andreu:
[4:10] D'acord, clar, per als lectors és la primera.
Xavier:
[4:13] Exacte.
Andreu:
[4:14] Clar, amb "La mort lenta" vas guanyar el premi Documenta l'any 2018 i, si no m'equivoco, això et va convertir en l'autor més jove que l'ha rebut mai.
Xavier:
[4:23] Sí, això diuen.
Andreu:
[4:25] Com ho vas viure, això? Publicar la teva primera novel·la i ja, de cop, rebre aquest reconeixement i d'altres que han vingut després?
Xavier:
[4:33] Clar, va ser tota una sorpresa, perquè al final tu, quan comences a escriure, no?, jo ja feia anys que escrivia, però quan t'hi comences a posar més seriosament, jo em vaig començar a presentar alguns premis, perquè em sembla que els premis són una bona plataforma quan comences, perquè darrere d'un premi hi ha un jurat de professionals que decideixen que allò que tu has enviat és publicable, no? Llavors, això sempre tranquil·litza molt, no?, però tu ho vas provant, i clar, quan et truquen d'un premi com el Documenta, que a més a més era un premi que jo havia seguit molt i que el que havien premiat m'havia interessat molt… Clar, quan et truquen i et diuen que tu formaràs part d'aquella llista de noms, t'agafa un vertigen, no?, i la primera pregunta que et ve al cap és: "Però què hi faig, jo, aquí?", no? Però… I després això, hi va haver la segona sorpresa quan els periodistes o alguns periodistes van dir… van començar a fer càlculs i van dir: "Ets l'escriptor més jove que l'ha guanyat mai", però bé, això al final...
Andreu:
[5:32] És anecdòtic.
Xavier:
[5:33] Sí, és anecdòtic, exacte. Però bé, va ser l'oportunitat de poder publicar el meu primer llibre, no? I sempre fa molta il·lusió, evidentment, i més si ve acompanyat per un premi com el Documenta.
Andreu:
[5:45] Clar, els que t'hem seguit una mica, hem llegit alguna obra teva, t'hem vist parlant de novel·les, com "La mort lenta", però també de poemaris, no? De fet, potser ets més conegut, diria jo, com a poeta?
Xavier:
[5:56] No t'ho sabria dir, la veritat, perquè suposo que és una percepció que, clar, jo no puc dir de mi mateix, però sí que m'agrada molt conrear tots dos gèneres, eh?, la narrativa i la poesia, i de fet intento conrear-los simultàniament, perquè m'agrada que s'alimentin l'un de l'altre, i també m'agrada molt tenir aquest contacte amb els lectors, com hem tingut ara fa una estona, no? Tant en clubs de lectura per comentar les novel·les, per exemple, però també m'agrada molt fer recitals, no?, de poesia. Llavors, m'agrada molt tot el que m'aporta cadascun dels gèneres, tot i que és veritat que a l'hora d'escriure jo tampoc els concebo com a categories tancades, eh? Per mi no hi ha una frontera entre gèneres, a mi m'agrada molt jugar sempre entre gèneres i situar-me en aquest punt fronterer entre el que es consideren els gèneres, però el que és després, no?, a l'hora de… quan ja publiques el llibre i l'acompanyes, doncs, m'agrada molt el que m'aporta cadascun d'ells, perquè són coses diferents.
Andreu:
[6:54] De fet, a la novel·la hem notat una mica aquesta part més lírica, no?
Xavier:
[6:58] Sí.
Andreu:
[6:59] Crec que s'entreveu entre les línies. D'acord. Clar, els nostres oients o alguns membres de la comunitat potser no et coneixen tant com a escriptor com com a professor de català, perquè abans ho has dit a la videotrucada amb els participants del Club de Lectura, vas treballar com a professor, com a lector, no?, de català, al Regne Unit, a Bristol. Què t'hi va portar, allà?
Xavier:
[7:25] Jo ja tenia clar que era una de les sortides de Filologia Catalana, que és la carrera que vaig estudiar, el que passa és que després del grau vaig fer un postgrau, i enmig del postgrau va venir la pandèmia, no? Llavors, vam acabar el postgrau en línia, des de casa, quan estàvem tots tancats. Imagina't, el març del 2020. I llavors vaig veure les convocatòries del lectorat de l'Institut Ramon Llull i vaig decidir que volia marxar, que era el moment. Imagina't, enmig de la pandèmia i enmig del Brèxit, jo vaig decidir que era el moment més adequat del món per anar-me'n a l'estranger uns anys, no? Però ha sigut una de les millors decisions de la meva vida, una de les millors etapes de la meva vida. A mi m'agrada molt ensenyar català, allà també, a més, ensenyava literatura catalana, art, política, història dels Països Catalans, i llavors, clar, és molt bonic veure com any rere any tens desenes i desenes i desenes d'estudiants que s'enamoren de la llengua, que s'interessen per la nostra cultura, per la nostra literatura, pel nostre art, i és molt gratificant, no?, perquè tens la sensació que tot i ser lluny de casa encara tens un peu a casa. És una mica com ser casa. I això, aquest vincle que fas amb els estudiants, no?, perquè com que s'ho agafen amb aquest entusiasme, s'acaba creant un ambient molt bonic a les classes, no?, i es creen vincles també molt bonics. De fet, encara estic en contacte amb alguns estudiants que vaig tenir, tot i que ara ja no soc a Bristol, i m'agrada molt saber com els va la vida, saber que continuen estudiant català, sabent que continuen venint a Barcelona de tant en tant… A mi em fa molt content, això, veure que hi ha hagut aquesta continuïtat.
Andreu:
[8:59] De fet, ara compartim estudiants, o ara he agafat el relleu d'alguna exalumna teva, la Hazel, ara li faig classes jo.
Xavier:
[9:08] Que bo.
Andreu:
[9:10] Salutacions, Hazel, des d'aquí, si ens escoltes.
Xavier:
[9:12] Salutacions, Hazel.
Andreu:
[9:14] Clar, tu vas anar allà a ensenyar llengua catalana, cultura catalana, literatura, però segur que tu també vas fer com molts aprenentatges, no? Què et va ensenyar, a tu, aquesta experiència de fer de professor a Bristol?
Xavier:
[9:26] Em va ensenyar a ensenyar. Jo realment vaig aprendre a ensenyar a Bristol, no?, i també vaig aprendre això, a estar sol en un país nou i haver de convertir un lloc desconegut en casa, no?, haver de fer arrels en un lloc que, quan hi arribes, no té cap significat per tu, no?, perquè no t'ho coneixes. I a més, com et deia, no?, en aquesta situació tan complicada de la pandèmia, vull dir que el procés al principi va ser lent, però després, quan ja hi has fet arrels i tens gent molt, molt… bé, tens gent preciosa, no?, al teu voltant que t'acompanya, doncs, tot t'ho fa més fàcil. Per tant, jo et diria que he après sobretot això, aquestes dues coses, que són importants i després, quan he tornat, m'han servit per continuar, no?
Andreu:
[10:17] Això que has dit de fer arrels, clar, és un tema molt important per a molts dels oients, perquè molts són persones que han vingut d'arreu, d'altres països i s'han establert a Catalunya, Andorra o altres llocs, no?, de parla catalana. Llavors, a tu, com a persona que ha viscut a l'estranger durant un temps, què et va ajudar a fer arrels?
Xavier:
[10:36] Jo diria que estar obert a tot el que hagués de venir, no?, perquè al final, quan estàs en un país nou, amb una llengua diferent, amb una cultura diferent, amb uns codis socials diferents, crec que és molt important, doncs, anar-hi amb la ment oberta i intentar viure totes les experiències que puguis, veure tot el que puguis, conèixer tota la gent que puguis, no?, perquè una cosa et va portant a l'altra, no? Jo recordo, a Bristol, per exemple, la meva companya de pis era italiana, és una gran música, no?, cantant, cantautora, va fer un concert en un bar, la vaig anar a veure, i allà hi havia un noi de públic, vam començar a parlar i ara és un dels meus millors amics de Bristol, no?, i arran d'ell també vaig conèixer altres persones, no?, vull dir que és una mica l'efecte cadena, si estàs obert, això et porta a nova gent, et porta a nous llocs, et porta a aprendre un munt, no?, perquè al final coneixent gent també aprens un munt de coses. Aquesta seria una mica la cosa que a mi em va ajudar, i també, probablement, acceptar que hi ha moments de solitud, sobretot al principi, no?, és a dir, quan vas a un altre país, inevitablement hi ha aquests moments de solitud. I està bé que sigui així, també, perquè és un moment per estar amb tu mateix, per fer-te preguntes, per construir des de zero, tu sol, i a partir d'aquí ja arriba, la gent, no?, si vas amb aquesta mentalitat oberta.
Andreu:
[12:11] Hem parlat de literatura, d'escriptura, hem parlat d'ensenyament de llengües, però una altra, diguéssim, aplicació, no?, de la filologia, de la lingüística, és treballar amb les paraules mateixes i tu vas iniciar, o vas ser una de les persones que van iniciar aquest projecte de "Com ho diria". Parla'ns una mica d'això, de què és, com sorgeix...
Xavier:
[12:34] Sí, això és un treball d'universitat, en realitat. Jo feia segon de Filologia Catalana, si no m'equivoco, i era una assignatura que era Lingüística Aplicada Catalana. El treball de final d'assignatura era "Creeu un recurs públic que sigui útil per als parlants de català". Llavors, amb dos companys, el Gerard Viladomat i la Clara Soler, vam pensar que una cosa que faltava en català era un diccionari on s'hi recollissin totes les paraules de l'argot juvenil, totes les expressions que fan servir els joves en un context col·loquial, informal, entre iguals… I vam decidir que fos en línia, evidentment, perquè s'ha d'actualitzar constantment. L'argot juvenil ja sabem que és efímer, no?, les paraules entren i surten, es comencen a utilitzar de forma massiva i es deixen d'utilitzar de sobte, d'altres tenen més durabilitat, no saps mai quin recorregut farà cada paraula d'argot, no? Per això vam crear aquesta pàgina web, i és una mena de corpus, eh?, vull dir que funciona com a cercador bidireccional, tu pots buscar una paraula d'argot i et donarà sinònims o definició generacionalment menys marcat, i al revés, no?, donar-li una paraula en català estàndard i que et digui com ho diria un jove. Hi ha un apartat de blog, on fem entrevistes a professionals de la llengua sobre el tema... Hem anat fent moltes coses i, clar, quan el vam crear, com que era un treball d'universitat, la idea era deixar-ho allà, no?, però se'ns va fer tan gran en poc temps, que el professor, el Xavier Vila, que actualment és conseller de Política Lingüística, ens va dir: "Home, això no ho deixeu perdre, no? Continueu alimentant-ho". I així ho hem fet, i avui en dia encara continua obert. Alguns membres de l'equip s'han rellevat, eh?, la Clara ja no hi és, però ara han entrat la Judit i la Gal·la, i continuem amb el projecte, i tant.
Andreu:
[14:21] Per tant, si entreu a com… és comhodiria.cat?
Xavier:
[14:24] Ub.edu/comhodiria, si està allotjat a la Universitat de Barcelona.
Andreu:
[14:29] Per tant, és com un… això, com un corpus, com un diccionari, podríem dir, de paraules de l'argot juvenil, de les paraules que utilitzen els joves avui dia en català. Ens podries posar un exemple d'alguna paraula curiosa que hi ha aquí, en aquest portal de comhodiria.cat?
Xavier:
[14:45] Sí, hi ha molts casos curiosos, eh?, realment, perquè, com et deia abans, cada paraula fa el seu recorregut. A mi m'agraden molt aquells casos en què una paraula d'una altra llengua entra al català i s'adapta seguint el procés d'adaptació de neologismes en català, no? I un exemple molt bonic d'això és el clàssic "estalquejar", no?
Andreu:
[15:03] Ah, sí.
Xavier:
[15:04] Això ve de l'anglès "stalk", que vol dir 'assetjar', en certa manera, no?, però que també en anglès va acabar agafant el significat de 'espiar algú a les xarxes socials sense deixar rastre'. I això ha entrat al català amb el sufix aquest de la primera conjugació, "-ejar", i a més a més amb aquesta vocal de suport a davant, perquè el grup "st" no és natural en català, llavors, hi posem una vocal i és més fàcil de pronunciar, no? Aquest és un exemple molt clàssic, que encara s'utilitza, però últimament n'hem entrat algunes d'interessants. Per exemple, n'hem entrat un parell que malauradament designen realitats socials que no són gaire agradables i que quan entres la paraula penses: "Tant de bo no l'haguéssim d'entrar", i que ara estan molt en boga per la sèrie aquesta de Netflix, "Adolescence", que és una sèrie que jo recomano molt, a mi em va agradar moltíssim, no?, que són paraules com "incel" o "manosfera", que el Termcat diu que n'hem de dir "masclosfera", però bé, comencen a fer-se servir molt ara també, perquè és això, designen aquesta realitat que malauradament existeix i que també ve de l'anglès, no?, "manosphere" i el celibat involuntari, no?, l'"incel".
Andreu:
[16:17] També, amb les paraules que agafem de l'anglès, també és bonic veure com les adaptem, no? Gràficament, els hi posem accents, no? Com l'"spoiler" passa a "espòiler", amb accent obert, no? I li posem el verb "fer" perquè els catalans fem coses, no? Fem petons, fem abraçades, doncs fem espòilers.
Xavier:
[16:36] I el "ràndom", amb accent, no?
Andreu:
[16:36] "Ràndom" amb accent, exacte. Molt bé. I a partir d'aquí, després, va venir la versió en llibre, no?, el "Petem-ho".
Xavier:
[16:45] Sí, això va ser ja uns anys després, quan la web ja feia temps que estava creada. Des de Penguin Random House ens van proposar, doncs, de fer un llibre sobre l'argot juvenil. I clar, de seguida també vam tenir clar que no podíem fer un diccionari, perquè fer un diccionari de l'argot juvenil, ja ho he dit abans, no té cap mena de sentit, però vam fer un llibre divulgatiu, no?, sobre l'argot juvenil i posant sobre la taula alguns temes més o menys polèmics o desmuntant també alguns prejudicis sobre l'argot juvenil, el tema de "l'argot juvenil perjudica el català". A veure, cap registre perjudica la llengua "per se". La llengua ha de tenir tots els registres i tots els recursos, no?, per poder-se desenvolupar en qualsevol context comunicatiu. Llavors, desmuntem uns quants mites, però el que fem sobretot és, a cada capítol, analitzar una mica la relació entre l'argot juvenil i algun àmbit, com per exemple els mitjans de comunicació, les xarxes socials, no?, la literatura, si s'ha inclòs o no s'ha inclòs, quan un escriptor crea un personatge jove, fins a quin punt s'atreveix a fer servir argot o li fa por que quedi desfasat de seguida… L'acadèmia, si s'ha estudiat, si no s'ha estudiat, com ho tracta la normativa, no?, fins a quin punt també hi ha un cert retard a la incorporació dels termes, no?, o si té sentit que el diccionari normatiu inclogui termes d'argot juvenil… Hi ha tot de temes que traiem d'una manera molt desenfadada, molt desinhibida, vull dir, és un llibre de… amb to de broma, però que, en certa manera, doncs, la voluntat és que el lector aprengui com funciona l'argot juvenil, què és, i al final sí que hi ha un glossari de les paraules més utilitzades en el moment de publicar el llibre, eh?, que potser un any després, no?, ja deu fer un any que el vam publicar, ja n'hi ha algunes que estan obsoletes, no?, però n'érem plenament conscients quan el vam publicar.
Andreu:
[18:38] O paraules noves, no?, perquè, clar, al final...
Xavier:
[18:41] I paraules noves, exacte.
Andreu:
[18:42] Van sorgint...
Xavier:
[18:43] Exacte. Sí, és un no parar.
Andreu:
[18:45] "Petem-ho", que també està titulat amb una expressió, no?, pròpia de l'argot juvenil, que és "petar-ho", el verb "petar-ho", amb aquest pronom. Què significa "petar-ho"?
Xavier:
[18:55] "Petar-ho", com les Oques Grasses, no? 'Tenir èxit'. I de fet, és curiós perquè en castellà també ho diuen, no? "Esto lo peta". I hi ha lingüistes que sostenen, i crec que és bastant plausible, que vingui del català, eh?, que aquest ús del "petar" vingui del català, és a dir, que per una vegada, no?, perquè sempre sembla que ho importem tots nosaltres, doncs aquesta vegada sembla que ho han...
Andreu:
[19:19] La influència és unidireccional.
Xavier:
[19:21] Exacte, i aquesta vegada sembla que no. I hi ha fonaments, eh?, per defensar aquesta teoria, i és interessant veure també com cap a l'altra banda, cap a l'altra direcció, també hi ha manlleus, evidentment.
Andreu:
[19:33] Molt bé, doncs si us ha interessat aquest llibre, us el deixarem, deixarem la referència a la descripció de l'episodi. I al bonus parlarem una mica de l'actualitat literària a Catalunya i et demanaré, Xavier, algunes recomanacions, ja que Sant Jordi és aquí mateix, tenim Sant Jordi a tocar. Llavors, hem parlat del teu llibre al Club de Lectura, també aquí al pòdcast, però ens agradaria que tu també, com a lector, ens recomanis altres autors catalans o autors que escriuen en català. Llavors, això ho farem al bonus i abans de parlar d'aquest tema, m'agradaria acabar amb una secció que fem sempre a les entrevistes, que és "L'expressió de la setmana". Com a tots els convidats, doncs et preguntarem per una expressió que a tu t'agradi, una expressió catalana que et sembli curiosa, que potser que utilitzis en el teu dia a dia… Tens alguna expressió que puguis compartir?
Xavier:
[20:33] M'agrada molt "fer mans i mànigues", per exemple.
Andreu:
[20:36] Mira, aquesta no ha sortit encara.
Xavier:
[20:38] No? Soc el primer que l'ha dit? [Sí.] Sí, m'agrada. M'agrada com a expressió, m'agrada el que significa, però hi ha moltíssimes expressions que m'agraden molt, i també paraules concretes, no?, per com sonen. Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és "galipàndria", i el que significa és totalment negatiu i desagradable, no?, però com sona m'agrada molt, per exemple, vull dir que... O "obelisc", no?, paraules així que dius: "Per què?", no?, però és ben bé la sonoritat, quan et quedes només amb la sonoritat de la paraula.
Andreu:
[21:08] Tornem a l'expressió "fer mans i mànigues", perquè l'hem dit però no l'hem explicat. Què vol dir, això?
Xavier:
[21:13] "Fer mans i mànigues" és quan fas tot el que pots per aconseguir alguna cosa, no? Per exemple, si vols aconseguir entrades per un concert molt multitudinari, no?, d'aquests en què les entrades duren dos segons a la venda, no?, doncs després fas mans i mànigues per aconseguir-ne una, ni que sigui de revenda o… Té una mica aquest significat.
Andreu:
[21:37] Exacte, d'esforçar-se, no?, "fer mans i mànigues", també perquè un projecte tiri endavant, per exemple.
Xavier:
[21:43] Exacte.
Andreu:
[21:44] "Fem mans i mànigues". I una galipàndria, crec que aquesta paraula la vam comentar en el pòdcast i… sí, és, al final, com una grip forta, no? Un virus, un refredat fort.
Xavier:
[21:55] Exacte. "Agafar una galipàndria", no? Allò de dir: "Estic agafant una galipàndria!" o "Tinc… Porto una galipàndria!" Sí.
Andreu:
[22:01] Molt bé, fantàstic! Doncs amb això acabem l'episodi. Moltes gràcies altre cop, Xavier, per participar en el Club de Lectura i també aquí al pòdcast. Ha sigut una experiència molt xula, crec.
Xavier:
[22:13] Gràcies a vosaltres, m'ho he passat molt bé!
Andreu:
[22:15] Perfecte, doncs a reveure i moltes gràcies a tots els oients. Que vagi molt bé! Adeu adeu!
Xavier:
[22:20] Adeu!
Fes-te membre de la subscripció de pòdcast per accedir a les transcripcions completes, a la reproducció interactiva amb Transcript Player i a l'ajuda de vocabulari. (http://easycatalan.org/membership)
España