Arqueopòdcast

L’imperi romà requeria d’una estructura molt complexa, a causa de la seva extensió. Resoldre el transport i les comunicacions entre els diferents territoris era indispensable. És cert que la gran autopista d’aquesta època era el mar Mediterrani, però tampoc podem oblidar que es va crear tota una xarxa viària per aconseguir línia directa amb Roma. En aquest context, Tàrraco té una ubicació privilegiada a Hispània: davant del mar, però prou connectada a l’interior. De fet, l’any 27 aC, l’emperador August va iniciar una reforma administrativa en la qual Tàrraco va passar a ser la capital de la província Hispania Citerior. No és d’estranyar, doncs, que una de les grans vies tingués parada en aquesta ciutat: la Via Augusta. Es tracta de la carretera més llarga de la Hispània romana: aproximadament 1.500 km que anaven des dels Pirineus fins a Gades, l’actual Cadis. Què en sabem d’aquesta via, una de les més transitades i estudiades de l’antiguitat? Què va suposar per a Tarragona? Quins monuments hi havia al seu voltant i quin rastre n’ha quedat avui? Per respondre aquestes preguntes i moltes més, en aquest episodi de l’Arqueopòdcast agafem la Via Augusta direcció Tàrraco! Farem parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), per parlar-ne amb Mònica Borrell, la seva directora.

Les consideracions ètiques o bioètiques en les restes osteoarqueològiques o antropològiques asseguren que la recerca i la gestió de les restes van més enllà d’una bona praxis tècnica: també implica responsabilitats socials i culturals. Aquest mes de novembre de 2024, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya organitzen la I Jornada sobre “L’ètica en les restes osteoarqueològiques”. És la primera trobada catalana centrada en les restes humanes com a material sensible. En concret, es farà una reflexió de qüestions ètiques, de conservació, de cura, d’estudi i exhibició, amb ponències que presenten diversos casos d’Europa. També s’ha organitzat una taula rodona que pretén oferir una mirada de la realitat catalana. En aquest nou episodi de l’Arqueopòdcast parlem sobre aquest tema amb la Dra. Núria Armentano, arqueòloga, antropòloga i investigadora del Laboratori de Paleopatologia del MAC.

A l’Arqueopòdcast us proposem viatjar en el temps fins a un dels punts estratègics del territori català, a Ullastret, al Baix Empordà. En aquest episodi, descobrirem com captaven, aprofitaven i feien servir l’aigua els habitants d’aquest oppidum ibèric. L’aigua ha estat, justament, el fil conductor del 24è Cap de Setmana Ibèric, que s’ha celebrat els dies 5 i 6 d’octubre de 2024 als jaciments i museus de la Ruta dels Ibers. Més d’una seixantena d’activitats que han acollit 6.356 visitants. Una ocasió especial que ha servit per descobrir els usos i sistemes de gestió de l’aigua que van desenvolupar els ibers ara fa més de 2.000 anys, a través de reconstruccions històriques, tallers i visites teatralitzades. L’aigua és un recurs indispensable per la vida. Disposar d’aquest element natural és una qüestió vital que ha condicionat, fins i tot, la ubicació dels diferents assentaments al llarg de la història. Per a consum propi, per cuinar, per qüestions de salut, artesania o activitats constructives… quina importància creieu que tenia l’aigua en el dia a dia d’un poblat ibèric? En parlem amb Gabriel de Prado, responsable de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret.

Ubicat sobre els espadats que dominen el riu Ter, el jaciment de l’Esquerda va ser un enclavament estratègic per diferents motius. Des d’aquest punt es domina tota la plana de Vic i les muntanyes que l’envolten, amb una perspectiva de 20 quilòmetres a la rodona. Això explica que estigués ocupat des de la prehistòria fins a l’Edat Mitjana. Avui volem centrar-nos en aquest darrer període. I és que la importància estratègica d’aquest lloc va fer que els visigots hi construïssin una potent muralla de gairebé 150 m de longitud. Posteriorment, en època carolíngia, va esdevenir un punt fort de la Marca Hispànica. I, de fet, l’ocupació va perdurar fins el 1314, any en què es va destruir i abandonar definitivament. Avui a l’Arqueopòdcast viatgem a Roda de Ter per conèixer més sobre aquest jaciment. Parlarem amb la doctora Antònia Díaz-Carvajal, autora del llibre Arqueologia funerària de la població medieval de l'Esquerda (segles VII al XIV). I conversarem també amb Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Amb elles volem saber com afrontaven la mort els habitants d’aquell poblat medieval, o què en sabem sobre els rituals, les creences funeràries, els costums i, en definitiva... la pròpia vida a aquest poblat.