La història ens ha deixat un cançoner ple d'històries majoritàriament escrites per homes i dedicades a dones. Com deia Maria Aurèlia Capmany al recopilatori d'o...
Us proposem un viatge molt musical a través de testimonis de dones amb noms musicals. La periodista de Catalunya Ràdio Marta Montaner o l'escriptora Iolanda Batallé -entre d'altres- ens expliquen la història del seu nom, en una odissea on descobrim com la cançó popular influeix en el subconscient dels pares quan es tracta de triar un nom per a les seves filles.
--------
54:56
Capítol 11: Mercè, la flor del taronger
Va ser la inspiradora del millor moment de la carrera de Pau Riba i la mare dels seus dos primers fills, Caïm i Pauet. Descobrim la història de la Mercè Pastor, coneguda com a Donya Mixeires i fins i tot també com a La Pastora. A les portes del trentè aniversari de la seva mort, la reivindiquem a través dels records dels seus fills i d'amics com Jaume Sisa, el joier Enric Majoral i la seva dona, Dolors Ballester. L'encarregada de posar la cirereta del pastís és la neta de la Mercè i del Pau, Maia Riba, que, malgrat no haver-la conegut, n'ha heretat el tarannà i carisma.
--------
57:20
Capítol 10: Gemma, una flor amb sabates noves
La família Humet ens convida a Terrassa per parlar d'una de les cançons més celebrades del repertori de Joan Baptista Humet. Es tracta de "Gemma", una peça que l'autor va dedicar a la seva germana, que va morir l'any 2008 només vint dies abans que ell. Per endinsar-nos entre els seus acords i versos, demanem ajuda a la cantautora Gemma Humet, batejada en honor de la protagonista de la lletra, la germana del seu pare, l'Agustí, i ens fa de guia pels seus records familiars. Complementem la conversa amb fragments d'entrevistes d'arxiu a Joan Baptista Humet en què parla de "Gemma" i de "Clara". També sentirem declaracions de dones que es diuen Gemma per recordar aquesta gravació enregistrada originalment l'any 1970.
--------
1:04:45
Capítol 9: Amanda, una rosa eterna
Víctor Jara, "Te recuerdo Amanda". Ens capbussem dins d'un autèntic clàssic de la cançó llatinoamericana, tot un himne a la classe obrera on el cantautor xilè explicava una història d'amor entre dos treballadors d'una fàbrica, l'Amanda i el Manuel. Jara es va inspirar en els seus pares —que es deien així— i després va tenir una filla a qui també va anomenar Amanda. Conversem amb ella per esbrinar si realment el va inspirar en el moment de compondre-la i per parlar del llegat del seu pare, més de cinc dècades després del seu assassinat. També fem un repàs d'algunes de les versions més celebrades del tema, des de Raimon fins al duet Astrud, passant per Mercedes Sosa o José Mercé.
--------
1:04:38
Capítol 8: Coloma i Carme, un anell i un clavell
Marina Rossell - "Morir a Ravensbrück" (Lletra: Montserrat Roig). Neus Català va dir en el seu moment que les dones que van viure l'horror dels camps nazis eren "les oblidades entre els oblidats". Entre aquestes oblidades hi ha la Coloma Seró i la Carme Gardell, protagonistes d'aquesta cançó tan trista i crua. Amb l'esperit de Montserrat Roig i l'ajuda dels historiadors Míriam Roma i Salvador Campamà, i la periodista Gemma Busquets, fem una reconstrucció d'aquestes dues vides que es van creuar al camp de Ravensbrück. També podem sentir la Christelle, besneta de la Carme Gardell, l'única dona catalana morta als camps nazis; i la Margarita Català, filla de Neus Català. Acabem l'últim capítol amb una inspiradora conversa amb l'autora de la música de la cançó, la Marina Rossell.
La història ens ha deixat un cançoner ple d'històries majoritàriament escrites per homes i dedicades a dones. Com deia Maria Aurèlia Capmany al recopilatori d'on surt el nom d'aquest programa, "a les cançons populars hi trobem dones protagonistes, hi ha flors amables i violes violades". Parlem amb les protagonistes de cançons d'amor a àvies, germanes, nebodes, parelles, personatges del poble o fins i tot víctimes oblidades de la barbàrie.
España