El Mural d'Escola Valenciana

• EL MURAL 22. Tot està per fer (últim programa)

  El Mural tanca el seu cicle després de fer ràdio de manera voluntària durant dos anys. En el mes de maig de 2014 s’enregistrava la primera edició d’aquest programa radiofònic de caràcter mensual que va nàixer després de l’apagada de Radiotelevisió Valenciana i va ser impulsat per Escola Valenciana com a reacció a aquesta orfandat comunicativa. El Mural no pretenia cobrir el buit d’una ràdio territorial, però ha palesat i denunciat la seua absència aprofitant totes les plataformes possibles i cada escletxa en el mapa sonor valencià per tal d’arribar a l’oient. Aquest acurat treball ha rebut el Premi a Millor Programa d’Innovació 2015. Uns guardons que atorga Ràdio Associació de Catalunya entre les propostes de tots els territoris d’àmbit lingüístic per haver sabut combinar l’emissió en ràdios locals i internet, tot convertint el forat deixat per la desaparició de la ràdio pública valenciana en una oportunitat innovadora de presentar la realitat social i cultural de casa nostra. El Mural ha donat veu als col·lectius afectats per les retallades socials i de llibertats. Cal destacar el reportatge sobre les persones amb dependència o la lluita dels veïns de l’Horta i el Cabanyal; ha denunciat la vulneració de drets fonamentals al Centre D’Internament d’Estrangers de Sapadors a València; ha dedicat un minuciós monogràfic a la lluita de l’Associació Víctimes del Metro; ha mostrat la vida diària dels valencians que resideixen en l’aspra diàspora perquè ací no troben oportunitats laborals; i ha reivindicat l’educació pública fent programes des de centres escolars com el Cremona d’Alaquàs, El Cervantes de València o el Jaume I de Catarroja. El Mural ha estat fent ràdio amb els alumnes dels centres d’ensenyament que formen part de la Xarxa de Ràdio Escolar creada per Escola Valenciana i que a hores d’ara, continua creixent. Un dels puntals de El Mural ha sigut la seua tasca de divulgació i promoció de la cultura amb la llengua com a element vertebrador. Les veus de l’artista plàstic Antoni Miró o les dels lletraferits Marc Granell, Vicent Pitarch, Josep Gifreu, Ferran Torrent, Esperança Camps, Xavier Aliaga, Joanjo Garcia, Anna Moner, Carme Miquel, Víctor Labrado, Gemma Pasqual, Núria Cadenes, Joan Olivares, Vicent Usó i tants altres, han mostrat la seua narrativa, assaig i poesia als oients. Especial atenció mereixen les dramatitzacions de relats premiats per la Fundació Sambori interpretats pels actors de doblatge Mari Carme Giner i Francesc Anyó (protagonistes de Son Goku en Canal 9); l’apartat dedicat a la història i la identitat dels valencians en col·laboració amb el Grup Fer Harca format pels historiadors, Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Frederic Aparisi o El Mural de la pilota valenciana en què es mostra el ric, extens i polièdric món d’aquest esport nostre. El Mural ha visitat l’Institut de Tecnologia Química de València que Avelino Corma –Premi Princep d’Astúries i Premi Spiers Memorial 2016 de la Royal Society of Chemistry del Regne Unit– ha convertit en un refugi per a joves investigadors. També ha informat de les produccions de l’audiovisual valencià: el documental d’Albert Montón El cant de les arrels, amb Pep Gimeno Botifarra de protagonista; el portal de informació mediambiental, Samaruc; la sèrie de documentals capitanejats per Juli Esteve, Del Montgó a Manhattan d’InfoTV que narren l’odissea dels emigrants valencians a Amèrica o l’experiència realitzada amb el vaixell Stanbrook rememorant l’últim viatge dels republicans valencians des d’Alacant a l’Orà, en són bons exemples. La música com a expressió aliada de la ràdio ha estat omnipresent en El Mural amb un estudi que s’hi aproxima a la creació musical i el seu potencial dins de les indústries culturals; una monografia dedicada a la figura d’Ovidi Montllor –que forma part de la Unitat Didàctica per a secundària de les escoles del Comtat i l’Alcoià–; novetats, discogràfiques, entrevistes, festivals… Cal remarcar el Mural de la Fera Ferotge on es fa un recorregut per la història i evolució dels Premis de la Música del Col·lectiu Ovidi Montllor i els seus reptes de futur. L’emissió radiofònica mensual limita les possibilitats de tractar l’actualitat més immediata. No obstant això, El Mural ha reflexionat de manera més pausada al voltant de temes que afecten els valencians com ara, l’infrafinançament, la corrupció o l’apagada i la futura reobertura d’uns mitjans audiovisuals públics. En definitiva, durant dos anys, El Mural ha oferit un servei públic, realitzat de manera voluntària per professionals de RTVV amb una dilatada experiència en l’àmbit de la comunicació. No debades, la minuciosa realització sonora i el rigor en l’elaboració de continguts són dues de les seues normes. Cada edició del Mural ha comptat amb el disseny fet expressament per Cèsar Amiguet. Escola Valenciana –la major entitat en defensa de la llengua i la cultura al nostre territori–, és qui ha distribuït cada edició entre les 30 emissores de ràdio locals, culturals i universitàries que l’han emés a través de la Freqüència Modulada, i també en línia. A més, una desena de publicacions digitals l’han penjat als seus webs. Després d’aquesta riquíssima i esforçada experiència de treball altruista, feta per amor a la ràdio i a la nostra llengua, l’equipet que conforma El Mural: Xelo Ribera, Iñaki Mazkiaran, Pepe Moreno i Amàlia Garrigós, posen el punt final a aquest cicle perquè, tot i que encara seguim sense una ràdio pública, no és possible continuar treballant durant més temps, de manera professional, sense cap freqüència pròpia en FM i sense remuneració econòmica. La situació de l’audiovisual valencià és troba en un estat comatós que és possible revertir si hi ha voluntat i acció política en els pròxims mesos. El Mural i Escola Valenciana expressen el seu més sincer agraïment i respecte per la tasca que les emissores locals i culturals estan fent des dels seus respectius centres de producció repartits arreu del territori valencià. Gràcies també a la complicitat dels diaris i revistes digitals i de totes aquelles persones que, de manera individual, han escampat els àudios per terra, mar i aire. Eixe és l’objectiu de la gent que fa El Mural: fer ràdio per ser escoltada tot esperant tornar-los a trobar en algun punt del dial perquè… Tot està per fer.

  --------  

  49:48
• EL MURAL 21. La paraula, l'essència de la ràdio

  Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de radioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més per a transformar i millorar la qualitat educativa. Usem la paraula per a transmetre i compartir informació, i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també, com ho aplica la comunitat educativa a través de Ràdioescola. Una experiència engrescadora en què escoltareu com d’important és la integració de la ràdio en totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per a jugar, divertir-se, expressar-se, treballar en equip, ser protagonistes amb les seues veus i aprendre. Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de ràdio escolar organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València on han participat fent un programa en directe els alumnes del centre públic de Catarroja, Jaume Primer, els del CEIP Cervantes de València i els del Cremona d’Alaquàs. Els xiquets raonen sobre la crisi econòmica i la corrupció; mostren la seua preocupació pel canvi climàtic i se solidaritzen amb les persones refugiades que creuen la mar per arribar a una Europa que, finalment, els aïlla amb tanques. També interpreten algun conte dels Premis Sambori i proposen inventar el gas de la felicitat per a tothom. El Mural compta amb la col.laboració de Gemma Lluch, Professora titular en la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació de la Universitat de València i Doctora en Filologia. En la Jornada de Radio Escola va fer un Elogi de la Paraula que trobareu al seu bloc temàtic sobre narratives paraliteràries i audiosivuals, pràctiques de lectura en la web 2.0 i literatura infantil i juvenil: http://www.gemmalluch.com/elogi-de-la-paraula/ Lluch afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat. Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven per què una persona estimada havia mort. L’experiència es converteix en paraula i la paraula, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa que ens ha ensenyat a parlar. Com amb els embarbussaments que han iniciat generacions d’infants en el domini de la llengua o els refranys i dites populars. A tall d’exemple escoltareu les veus de Pep Gimeno, Botifarra, i el contacontes Llorenç Gimènez. La paraula és també memòria de les persones que l’han teixit, que l’han construït amb esforç per a nosaltres. El Mural mostra algunes d’aquestes veus: els homenots Enric Valor i Vicent Andrés Estellés. Vos imagineu una ràdio pública capaç d’abastir tots els nostres pobles i comarques, que faça programació infantil i que implique en la seua elaboració a les escoles? Doncs, això fou possible en els primers anys d’existència de la ràdio valenciana, Ràdio Nou, amb el programa El Trencanous. Escoltareu el so d’aquella primera i única experiència de programació adreçada als xiquets quan encara no ens havíem submergit en el món digital, en els anys 90 del segle passat, amb Carles Cano, escriptor, contacontes i guionista de la primera edició del Babalà en la televisió valenciana que va idear el Trencanous en la ràdio. Aquest és el Mural d’Escola Valenciana que porta vora dos anys fent ràdio amb temàtiques que interesen als valencians. Un Mural de veus i de geografies que s’emet per una trentena d’emissores i a través de diverses publicacions digitals. El president de l’entitat cívica, Vicent Moreno, explica com va nàixer El Mural i la iniciativa de bastir la xarxa de ràdio escolar. Les primeres provatures les trobem en la dècada dels 80 quan un dels pioners, Emili Gascó, membre del Col.lectiu d’Ensenyants de la Ribera, va posar en marxa Ràdio Pessic. La ràdio local i l’escolar van ben agafades de la mà tal i com explica Julio Gómez Vivo, coordinador de Ràdio l’Om de Picassent i de la Xarxa Valenciana d’Emissores Municipals i el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola que prepara els seus alumnes durant la setmana per tal de fer un programa en la ràdio del poble els diumenges de matí. Internet, la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions, hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de programes, d’entorns… Captivats per les màquines no podem oblidar l’essència: la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per uns ciutadans capaços de comunicar, de posar paraules al que volen. Com diu la professora, Gemma Lluch: La ràdio ens retorna al rovell de l’ou, perquè una paraula val més que 1.000 imatges. El programa posa la cirereta final amb el disc de Pau Alabajos, L’amor i la ferocitat (editat per Metrònom- Bureo). L’estudiós de la música en valencià, Josep Vicent Frechina, afirma que en aquest nou treball enregistrat a Nasvihlle, Alabajos planteja un concepte diferent, de text i de música, al que ens tenia habituats i interpel.la al públic amb una proposta nova i audaç. Una combinació acurada de la pulsió de l’amor amb la inquietud sociopolítica. Al disc, a banda de sons més elèctrics i de lletres més viscerals i contundents, Pau Alabajos li ret homenatge a tres poetes, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló Pórcel i Vicent Andrés Estellés. La imatge que fa de capçalera del programa és un disseny de Cèsar Amiguet basat en una fotografia d'una pintada feta pel moviment 'Et menjaria a versos', del que teniu més informació ací: https://ca.wikipedia.org/wiki/Te_comería_a_versos

  --------  

  59:33
• La paraula i la ràdio escolar (El Mural 21, fragment)

  Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de radioescoles va creixent progressivament, des del Pinós (a la comarca del Vinalopó Mitjà) fins a les Coves de Vinromà (a la Plana Alta). Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més per a transformar i millorar la qualitat educativa. Usem la paraula per a transmetre i compartir informació, i això ho podem fer com els grans professionals de la comunicació i també, com ho aplica la comunitat educativa a través de Ràdioescola. Una experiència engrescadora en què escoltareu com d’important és la integració de la ràdio en totes les àrees curriculars i nivells educatius. Un mitjà que ofereix eines creatives als alumnes per a jugar, divertir-se, expressar-se, treballar en equip, ser protagonistes amb les seues veus i aprendre. Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de ràdio escolar organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València on han participat fent un programa en directe els alumnes del centre públic de Catarroja, Jaume Primer, els del CEIP Cervantes de València i els del Cremona d’Alaquàs. Els xiquets raonen sobre la crisi econòmica i la corrupció; mostren la seua preocupació pel canvi climàtic i se solidaritzen amb les persones refugiades que creuen la mar per arribar a una Europa que, finalment, els aïlla amb tanques. També interpreten algun conte dels Premis Sambori i proposen inventar el gas de la felicitat per a tothom. El Mural compta amb la col.laboració de Gemma Lluch, Professora titular en la Facultat de Filologia Traducció i Comunicació de la Universitat de València i Doctora en Filologia. En la Jornada de Radio Escola va fer un Elogi de la Paraula que trobareu al seu bloc temàtic sobre narratives paraliteràries i audiosivuals, pràctiques de lectura en la web 2.0 i literatura infantil i juvenil: http://www.gemmalluch.com/elogi-de-la-paraula/ Lluch afirma que les històries viuen entre nosaltres des del principi de la humanitat. Els éssers humans sempre les hem contades a la família, als amics, als veïns o fins i tot als desconeguts. Amb elles, teníem notícies de terres llunyanes, sabíem per què una tempesta havia acabat amb la collita de tot un any o ens explicaven per què una persona estimada havia mort. L’experiència es converteix en paraula i la paraula, a força de repetir-la, forma una tradició. Una tradició narrativa que ens ha ensenyat a parlar. Com amb els embarbussaments que han iniciat generacions d’infants en el domini de la llengua o els refranys i dites populars. A tall d’exemple escoltareu les veus de Pep Gimeno, Botifarra, i el contacontes Llorenç Gimènez. La paraula és també memòria de les persones que l’han teixit, que l’han construït amb esforç per a nosaltres. El Mural mostra algunes d’aquestes veus: els homenots Enric Valor i Vicent Andrés Estellés. Vos imagineu una ràdio pública capaç d’abastir tots els nostres pobles i comarques, que faça programació infantil i que implique en la seua elaboració a les escoles? Doncs, això fou possible en els primers anys d’existència de la ràdio valenciana, Ràdio Nou, amb el programa El Trencanous. Escoltareu el so d’aquella primera i única experiència de programació adreçada als xiquets quan encara no ens havíem submergit en el món digital, en els anys 90 del segle passat, amb Carles Cano, escriptor, contacontes i guionista de la primera edició del Babalà en la televisió valenciana que va idear el Trencanous en la ràdio. Aquest és el Mural d’Escola Valenciana que porta vora dos anys fent ràdio amb temàtiques que interesen als valencians. Un Mural de veus i de geografies que s’emet per una trentena d’emissores i a través de diverses publicacions digitals. El president de l’entitat cívica, Vicent Moreno, explica com va nàixer El Mural i la iniciativa de bastir la xarxa de ràdio escolar. Les primeres provatures les trobem en la dècada dels 80 quan un dels pioners, Emili Gascó, membre del Col.lectiu d’Ensenyants de la Ribera, va posar en marxa Ràdio Pessic. La ràdio local i l’escolar van ben agafades de la mà tal i com explica Julio Gómez Vivo, coordinador de Ràdio l’Om de Picassent i de la Xarxa Valenciana d’Emissores Municipals i el CEIP Alfonso Iniesta de Banyeres de Mariola que prepara els seus alumnes durant la setmana per tal de fer un programa en la ràdio del poble els diumenges de matí. Internet, la web social, ens va portar un joguet nou a casa i a l’escola. En ocasions, hem vist que en comptes de parlar de comunicació parlàvem de programes, d’entorns… Captivats per les màquines no podem oblidar l’essència: la paraula. Adquirir una competència oral i escrita. Treballar per uns ciutadans capaços de comunicar, de posar paraules al que volen. Com diu la professora, Gemma Lluch: La ràdio ens retorna al rovell de l’ou, perquè una paraula val més que 1.000 imatges.

  --------  

  47:37
• L'amor i la ferocitat de Pau Alabajos (El Mural 21, fragment)

  Sobre el nou disc de Pau Alabajos, L’amor i la ferocitat (editat per Metrònom- Bureo), l’estudiós de la música en valencià, Josep Vicent Frechina, afirma que en aquest nou treball enregistrat a Nasvihlle, Alabajos planteja un concepte diferent, de text i de música, al que ens tenia habituats i interpel·la al públic amb una proposta nova i audaç. Una combinació acurada de la pulsió de l’amor amb la inquietud sociopolítica. Al disc, a banda de sons més elèctrics i de lletres més viscerals i contundents, Pau Alabajos li ret homenatge a tres poetes, Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló Pórcel i Vicent Andrés Estellés.

  --------  

  11:58
• EL MURAL 20. Un Mural de dones

  El mot apoderament deriva de la filosofia de l'empowerment, que té el seu origen en l'educació popular desenvolupada per la sociòloga nord-americana Margaret Shuler, qui l’identifica com un procés, mitjançant el qual, les dones incrementen la capacitat de configurar les seues pròpies vides i el seu entorn. Una evolució en la conscienciació sobre elles mateixes i el seu estatus. Durant els últims 30 anys, al nostre país s'ha avançat molt en el camí de la igualtat de gènere, però encara hi ha entrebancs per poder assolir la plenitud. Capgirar una cultura tradicional on la dona sempre ha ocupat un segon pla comporta molts anys d'esforç. El Mural d’Escola Valenciana mostra el treball de diverses dones valencianes que s’hi dediquen amb afany des de les seues variades facetes. L’apoderament d’aquestes dones del segle XXI ha assolit la seua màxima expressió amb noms com el de la veterana periodista, Rosa Solbes. El seu activisme feminista l’ha dut a escriure diverses obres amb visió de gènere. Una d’elles versa sobre la primera dona que va compondre una òpera en valencià, “Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada” (Tàndem edicions) o el llibre editat recentment per Publicacions de la Universitat de València, “Maria Cambrils: el despertar del feminismo socialista. Biografia, textos y contextos (1877-1939)”. La fermesa i la decisió de les dones actuals són hereves del treball socialment transformador de moltes pioneres que no cal oblidar. El Mural li ret un homenatge – de la mà de l’escriptora Mari Carme Sáez- a les “filadores de Velluters”. Treballadores de la fàbrica dels senyors d’Alpera a València que van tindre la valentia de fer vaga durant un mes, en l’any 1902, per tal de lluitar contra l’explotació laboral que patien. Fer visible allò que està ocult. Posar-li nom, parlar-ne. Perquè allò que no es diu no existeix. Eixe és l’objectiu de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de València des d’on s’aplica la Llei de Memòria Històrica recuperant noms de dones significatives en la guia de carrers de la ciutat. Les desigualtats entre sexes perpetuen les desigualtats en el desenvolupament. Ho explica l’activista dels drets humans, Carmen Garrigós, que ha treballat durant 23 anys en diferents parts d’Àfrica contribuint a l’educació de les xiquetes i lluitant contra l’ablació genital. El Mural de les dones, té les seues imatges parlades gràcies a la fotoperiodista Eva Máñez, que participa en projectes de l’Associació Dones Objectives on porten a terme iniciatives engrescadores com el calendari 2016 del col.lectiu Per l’Horta amb poemes i retrats de dones que treballen la terra. És el cas de Susanna Ferrando, emprenedora i creadora de l’empresa d’agricultura ecològica Agrofever. L’equitat de gènere també s’hi treballa en àmbits de la creació, com el teatre, amb dones majúscules com l’actriu Pilar Almeria que gestiona la companyia ‘Teatre Micalet’ des de fa 20 anys; des de la sociolíngüística, emprant un llenguatge administratiu i educatiu inclusiu; des del món universitari on també hi trobem desigualtats de gènere més diluïdes; des de la investigació científica, amb el testimoni de Pilar Mateo, una de les millors expertes del món en malalties endèmiques, que ha estrenat la sèrie Microasesionos en el Canal Historia; des de l’esport, en àmbits tan masculins com la pilota valenciana on les germanes Anna i Noèlia Puertes de Beniparrell, trenquen esquemes jugant al raspall; dones músics, professionals, procedents de les bandes, instrumentistes, cantants… També hi ha sostres de cristall en l’art. El col.lectiu Fusa Activa que té una pàgina musical feminista asegura que en aquest sector també existeix el patriarcat. Han creat una base de dades que inclou formacions, músics i projectes on les dones hi participen. Alguns dels exemples són el grup d’Agres, Esir o la banda Pupil.les dilatives. La representació i la participació paritària de les dones en les estructures de poder les posem en solfa quan parlem de falles on les dones són majoria en el cens. Enguany, per primera vegada, dos d’elles formen part de la Junta Central Fallera. El Mural s’instrueix visitant “La Rossa, llibres en Femení”. Una llibreria que naix per donar visibilitat a les escriptores i il.lustradores. Posem la cirereta final gaudint de la bellesa dels versos de Maria Mercè Marçal i de la saforíssima, Maria Josep Escrivà. Des del Mural Ràdio, treballem per a fer efectius els drets socials i culturals de les dones i eradicar les discriminacions per raó de sexe promovent l’equitat de gènere, l’apoderament de les dones, la seua autonomia i el seu lideratge. (Agraïments a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània per haver-nos cedit l’espai per poder enregistrar El Mural).

  --------  

  59:39

Más podcasts de Gobierno

Podcasts a la moda de Gobierno

Acerca de El Mural d'Escola Valenciana