Ensems

• El català està tocat de mort o interessa a l'Estat que ho pensem?

  Les dades de l'enquesta d'usos lingüístics de 2023 no són bones per al català. L'ús social de la llengua gairebé frega el terç i té 100.000 parlants habituals menys. Tammateix, alguns voldrien que les interpretéssim com que està tot perdut, i que qualsevol política per enfortir el català és inútil, i no és així. Hi ha marge per fer polítiques que catalanitzin el país, incloent els fills de la immigració, i així fer-lo ric i ple. Perquè si no es fa, aquests seran espanyols, parlaran espanyol i el país serà pobre.En aquesta conversa parlem de l'enquesta, de variables noves com ara els "parlants secundaris" de català, que el parlen entre 1 i un 50% o el grau d'ús de català, dels immigrants que viuen a Catalunya des de fa diverses generacions i declaren no parlar el català mai o gairebé mai, i d'altres evidències que apunten que l'enemic del català no és la nova immigració, o com abans no era l'antiga, és Espanya i el projecte uniformitzador espanyol a través del bilingüisme. També parlem del paper del conseller de Política lingüística, Francesc Xavier Vila, i del PSOE.En parlen Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, Júlia Ojeda, professora de graus en magisteri, Pau Vidal, filòleg, i Enric Gomà, escriptor.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

  --------  

  1:01:28
• Aules d'acollida: es pot catalanitzar la immigració?

  Les aules d'acollida són clau en a l'hora de convertir els fills de la immigració en les futures generacions de catalans. L'experiència del professorat com la Roser Ribalta, que dirigeix un d'aquests espais a una de les escoles més complexes de Barcelona, a Ciutat Meridiana, demostra que els alumnes que passen per aquestes aules tenen interès i aprenen català molt ràpidament, però l'abandonen igual de ràpid quan retornen a l'aula amb la resta, on hi ha una autèntica immersió en castellà. A més, aquestes aules d'acollida no són suficients per acollir el contingent d'immigració actual i els professors no estan prou preparats: de fet, no se'ls exigeix ni tan sols un C2 de català.Una conversa totalment necessària en el context actual, amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, i Meritxell Blay, professora de secundària i membre del comitè polític d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

  --------  

  57:26
• Pot un país petit defensar-se sol? De Catalunya a Irlanda amb el coronel Lee

  [Episodi en anglès subtitulat al català a YouTube.] Aquest episodi d'Ensems cobra especial rellevància en el context actual d'Europa, on la guerra d'Ucraïna ha obligat a repensar les estratègies de defensa tradicionals. De la guerra d'Ucraïna a les tensions al Mediterrani, passant pel futur de l'OTAN i la defensa europea, el coronel irlandès retirat i diplomàtic Dorcha Lee analitza amb Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora, els grans reptes de seguretat internacional. Acompanyats per Elisabet Vives i Daniel Soler, examinen com els països petits poden defensar-se en un món de superpotències i guerra híbrida, amb especial atenció a les lliçons que l'experiència irlandesa pot aportar a Catalunya. Una conversa que connecta les grans qüestions geopolítiques amb les estratègies de defensa de les nacions emergents.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

  --------  

  1:00:01
• Catalans que no saben espanyol: que podem aprendre de La Bressola?

  L'inici de la repressió de les llengües regionals a l’Estat francès es remunta al Tractat dels Pirineus, però la davallada de l’ús del català a la Catalunya Nord és un fenomen relativament recent. Segons Guillem Nivet, president de l’associació La Bressola, "les lleis no acaben amb les llengües, acaben amb elles els seus parlants". I a Alhora hi estem d'acord.Als anys 70, el naixement de La Bressola, però, la primera escola immersiva en català a Perpinyà, va marcar un renaixement identitari al nord. Però, què podem aprendre els catalans del sud d’aquesta experiència pionera, just quan la immersió lingüística a Catalunya es troba en crisi, funcionant com un model bilingüe en més del 80% dels centres educatius? Ens ho expliquen Guillem Nivet i Maria Fortuny, directora de formació de La Bressola.Una conversa amb Jordi Graupera, president d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

  --------  

  1:00:37
• Immersió a contracorrent: el cas de Salt, amb un 38% d'immigració

  L'institut Vallvera de Salt té més d’un miler d’alumnes, i s’hi parlen entre 35 i 40 llengües diferents. Tammateix, la seva directora, Eva Rigau, lluita cada dia perquè sigui un de l'èscàs 17% d'instituts que el Síndic diu que practiquen la immersió lingüística. Com s'ho fan? És la immersió que sosté la immigració, o pot la immigració sostenir la immersió? Una conversa molt necessària amb Jordi Graupera, professor de filosofia a la universitat i president d'Alhora, i Júlia Ojeda, doctora en literatura catalana i professora de futurs mestres de llengua catalana i membre del comitè polític d'Alhora.Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

  --------  

  57:24

Más podcasts de Noticias

Podcasts a la moda de Noticias

Acerca de Ensems