Si la música és la carn de la cançó, la lletra n’és l’ànima i no l’hem de descuidar. A Fans de l’Alcover-Moll mirarem més enllà dels xalalàs, llegirem entre lín...
Fer catedrals per no sentir-se sol, viure sense por a la vora del riu, anar fent el préssec pel món, estar perdut però no del tot i mai tornar el consol amb un ram d’esbarzers.
--------
54:33
Tanta metàfora i tan poca vergonya amb Carlos Acevedo
Quina mena d’aranya sap el que és l’aracnofòbia? Qui són “Las yeguas del Apocalipsis”? Recordeu a Carod-Rovira llegint Gil de Biedma? On és el blat, on és l’herba, on és la pluja?
--------
1:06:05
I va anar així amb Meritxell Cucurella-Jorba
Morir cantant sense una patata a la boca. Viatjar en el temps per tornar-te a casar. Comptar fins a tres i aturar-nos al dos. Començar una cançó d’amor dient que no, que aquesta nit no he pensat en tu.
--------
59:06
Tu tens navalles, jo tinc pistoles amb Marçal Lladó
Ens preguntem on és el hawaià i si la fi ens agafarà mentre demanem un curri per emportar. Plorem pel Christopher, ingressem el nostre fill a una secta ben dement, i les vacances eternes, a la platja de Seta, sisplau.
--------
57:34
Distància i llibertat amb Marta Salicrú
Una garrafa de plors, un amor que no és u, conills d’estraperlo, un himne de barris barcelonins, el cel que s’obre quan neixes noi i una pregunta: qui es va inventar la noia típica?
Si la música és la carn de la cançó, la lletra n’és l’ànima i no l’hem de descuidar. A Fans de l’Alcover-Moll mirarem més enllà dels xalalàs, llegirem entre línies, desxifrarem esgarips i estudiarem de cap a peus lletres tan bones com el millor poema. Tocarem tots els pals, èpoques i llengües i amb l’ajuda de lletraferits insignes buscarem les pessigolles a les cançons d’ahir, d’avui i de sempre per esbombar-ne les metàfores i treure’n tot el suc i l’entrellat.
España